Els colors de l'Ìndia estan canviant!!!

Els vents de març s'emporten l'hivern!!.
Ja arriben els dies assoleiats de l'estiu!!.

Amb la lluna plena arriba el mes de Phalgun, que va des de finals de febrer fins a principis de març en el calendari gregorià i, la primavera ja s'ensuma a l'aire!

Phalgun arriba amb la promesa de dies càlids i d'una nova vida, amb l'inici de la primavera. És la temporada de la renovació i del renaixement. La terra oblida la duresa de l'hivern i tot comença a florir de nou.

Ja estem a la primavera, estem en els dies del color, de l'alegria, de les festes, de les danses, de la música. Es nota en l'ambient, es pot sentir, respirar, és el HOLI!!... ja ha arribat el festival més important de l'ÍNDIA!!.

L'esperit del Holi està fet de colors, d'una gran paleta de colors inacabable que es llancen a l'aire i esquitxen els carrers dels somriures dels amics, dels germans, dels veïns, dels éssers estimats, dels visitants, perquè el Holi ho impregna tot de la seva màgia!.

El color a l'Índia significa vitalitat, l'energia que fa que la raça humana sigui única en l'esquema universal. Holi, el festival de color, és també la preludi de la primavera, és, en un sentit metafòric, el canvi de vestit de la terra, de l'avorrit vestit d'hivern al color fresc del blau del cel de març, dels colors brillants de les flors, de la lluentor del sol d'estiu que tenyeix tot amb el seu color vermellós.

Holi cobra vida amb els colors del gulal, pigments en pols que es venen dies abans de la festa. Els mercats estan inundats de gulal, exposat en piràmides de colors que creen una atmosfera màgica i plena de llum mentres els venedors s'asseuen per les cantonades per oferir-ne a tothom.

El gulal està fet de colors vius com el fucsia, el vermell, el blau, el groc i el verd que es barregen amb l'Abeer, petits trossos de paper per tal de a donar-li una impactant lluentor.

Antigament els colors del Holi es feien a casa. De les flors de l'arbre del Tesu i del Palash s'extreia la base principal. Amb les flors d'aquest últim, d'un color vermell brillant, es feien catifes que s'exposaven al sol en els carrers dels pobles, i un cop s'assecava la flor, s'obtenia una pols fina que, barrejada amb aigua es transformava en els colors safrà i vermell intens.

Per tant no pot existir i no existeix una millor definició per a la festa del HOLI que la festa del COLOR!!.....arriba l'hora del Holi, arriba la festa, arriba l'estiu, repeteixen sense parar els nens pels carrers de totes les ciutats i els pobles de l'Índia!!.


VIATGES INDIA TERRES LLUNYANES 2010

BENVINGUTS AL NOU BLOG DE TERRES LLUNYANES

Des de Terres Llunyanes volem presentar-vos la que, esperem i desitgem, sigui una nova via de comunicació entre tots nosaltres, entre tots aquells a qui ens agrada viatjar.

A través d'aquest blog volem crear una petita revista de viatges amb articles relacionats amb diferents destins, notícies, opinions, debats, informació sobre les rutes que fem i, alhora, crear una via ràpida per comunicar noves idees i projectes molt abans, fins i tot, de que surtin publicats a la nostra web o catàleg.

Fa temps que molts de vosaltres ens demanàveu crear aquest blog, però potser tant anar per Terres Llunyanes no ens havia permès obrir els ulls de tots els canvis que s'estaven donant tan a prop nostre. Doncs, bé, finalment aquí estem. Hem donat un pas més per tal de sentir-nos cada cop més propers a vosaltres, als vostres desitjos i interessos. A partir d'ara obrim un nou camí per compartir emocions amb vosaltres, però sobretot, per a què somieu i viatgeu per Terres Llunyanes sempre que ho desitgeu, fins i tot, sense moure-us de casa.

Moltes gràcies a tots

LA CIUTAT PERDUDA. COLÒMBIA

Durant molt de temps, parlar de Colòmbia ha estat fer referència als conflictes de guerrilla i a la violència del seus carrers. Però, a dia d'avui, aquest país sorprenent s'ha convertit en un lloc cada dia més segur i sobretot en una destinació a on el viatger ni s'imagina tot el que té per descobrir.

Aquesta terra fèrtil, d'altes muntanyes, de selva amazònica, de grans ciutats, de petits pobles rurals, de platges oníriques, de cafetals, de gents afables, de cultura, història i màgia, amaga indrets indescriptibles que evoquen temps passats i ens fan traslladar a èpoques a on els pobles indígenes tayrona, guanebucán, malibúes, guajiros, entre d'altres eren els seus únics senyors.

En mig del parc natural de Tayrona, a la serralada de Santa Marta, trobem un d'aquest llocs impregnats de misticisme i silencis que amaguen una gran història, la "Ciudad Perdida" o Teyuna segons els indígenes. Com adormida per algun encanteri i en el més profund de la jungla apareix davant els nostres ulls les restes de la que va ser la llar d'uns 3.500 indis Tayrona. Només accessible a peu i després d'uns tres dies de caminar i creuar el riu Buritaca vàries vegades arribem als peus d'una gran escalinata de 2000 graons que ens portarà fins al cim a on es trobava assentada la civilització dels Tayrona. Camins empedrats, ponts, escales i terrasses, tots en mig d'una capritxosa boira que apareix i desapareix dibuixant una imatge de misteri i emoció en la ment de tots els que la visiten.

És com fer un salt en el temps, per un moment pots tancar els ulls i imaginar aquesta ciutat en plena activitat, el seu mercat ple de les veus de les dones, dels colors dels avocats, les pinyes, la iuca o les fulles de coca i l'olor del tabac; els nens corrents pels camins empedrats, els homes parlant al voltant de la "Piedra de Sapo", lloc de cerimònies dedicades al Déu dels Tayrona, o el seu cacic assegut a la coneguda com Cadira del Mamó pensant segurament amb alguna aliança amb els seus pobles veïns. Fins i tot pots arribar a imaginar com devia ser l'arribada dels colonitzadors espanyols a aquestes muntanyes i com la població va anar desapareixent, tant per l'efecte dominant i controlador dels nou vinguts, com per malalties com la verola i la sifilis que aquests portaven i que van suposar la desaparició d'aquesta ciutat i la migració dels supervivents cap a zones més inaccessibles de les muntanyes.

Avui, els seus descendents, els koguis i Arsarios, habiten aquestes muntanyes i amb una mirada plena de la tristor que dóna haver estat un poble dominat i ara marginat als llocs més inhòspits de la geografia de Colòmbia, mantenen, encara avui, un estil de vida que no difereix massa del que devia ser la vida dels indígenes en temps de la colònia.


La ciudad Perdida o Teyuna. 660 d.C. - 1600 d.C (aprox.)
Situació: Sud oest de la "Sierra Nevada de Santa Marta" en el departament del Magdalena al nord de Colòmbia.
Descoberta al 1972


TREKKING PER LA CIUTAT PERDUDA I CARIB (12 dies).
www.terresllunyanes.com

TEMPS DEL TIMKAT A ETIÒPIA

Etiòpia és una terra desafiant a on present i passat es confonen i avancen junts; una terra de llum, i contrastos marcada pel coratge i l'orgull que dóna el sobreviure però amb la humiltat de qui res no té o res no espera.

Des de fa més de 800 anys, a Etiòpia té lloc una impactant festivitat de caràcter espiritual, el Timkat (Epifania). La seva màxima representació té lloc a la ciutat de Lalibela, situada al nord del país en mig de muntanyes i paisatges espectaculars. Una ciutat construida pels àngels que amaga una de les grans marevelles creades per l'home: onze esglésies monolítiques tallades en la roca a cop d'escarpa i martell.

Les celebracions tenen lloc la 3a setmana de Gener, comencen el dia d'abans de l'Epifania (el dia en el que els tres reis de l'Antic Testament, van oferir regals al nen Jesús) segons el calendari Julià, així que sempre té lloc els dies 19 i 20 de Gener i coincidint amb la festivitat de Sant Miquel.

Durant aquests dies els carrers són invaïts per fervents seguidors del cristianisme ortodox etíop, qui vestits de blanc ballen, canten i toquen els timbals. Els sacerdorts, amb els seus millors vestits de bellut i incrustacions, i amb coloristes paraigües treuen en processó una rèplica de l'Arça de l'Aliança coneguda com a Talbot.

La processó, arriba al seu punt culminant amb el moment de la bendició amb aigua de tots els seguidors, quan tenen lloc els instants més intensos i de major fervor de tota la festivitat.

RUTA ETIÒPIA. LES TERRES DE SABA (11/13 dies).
Sortida especial 17 de Gener de 2010