27 de gen. 2012

VIATGES SOLIDARIS

En els últims anys ha crescut el nombre d'agències de viatge que han dedicat part de la seva programació als anomenats “Viatges o Turisme Solidari”. No és la nostra idea, i gens més lluny de la nostra intenció, posar en dubte aquesta línia d'actuacions per part d'aquestes agències de viatge o de les persones que fan ús d'això. És molt respectable aquesta manera d'actuar; la paraula solidaritat ja comporta amb si una càrrega d'honestedat i de bona intenció que no pot ser criticable. Però no és menys cert, des del nostre punt de vista, que aquesta Solidaritat hauria de ser gestionada per organitzacions que es dediquen de manera exclusiva i amb tot el seu esforç a gestionar tots els recursos que siguin possibles.


No en va, són les que estan millor preparades, el seu personal té la millor formació i treballen en directe allí on és més necessari i urgent.


Creiem que és la millor manera de col·laborar i de ser solidari, amb la resta del planeta, ja siguin persones properes, pobles que viuen en Terres Llunyanes, ajudes al medi ambient, etc.


Des de TERRES LLUNYANES hem apostat per aquesta línia d'actuació, dedicant part dels nostres esforços, donant promoció i publicitat i animant a tots els nostres viatgers al fet que aquesta solidaritat vagi enfocada a aquestes organitzacions, perquè elles, que són les que estan millor preparades, puguin gestionar-ho de la manera que creiem és més útil, directa i ràpida.


Sens dubte és la millor manera de ser un viatger o turista solidari. Sens dubte, és el “Turisme Solidari” més efectiu i, el cas més clar a dia d'avui, és la col·laboració que mantenim amb SURVIVAL INTERNATIONAL. SURVIVAL porta anys ajudant als pobles indígenes de tot el planeta a defensar les seves vides, terres i drets humans.


Treballen per canviar les actituds racistes i les falses creences que existeixen sobre els pobles indígenes.

La labor de Survival és vital perquè els drets dels pobles indígenes, aquells que ens ensenyen que existeixen altres formes de vida que són viables i sostenibles, siguin respectats i puguin seguir vivint com ells decideixin, on sempre ho han fet.


Aquesta és la filosofia que Terres Llunyanes intenta transmetre des dels nostres inicis a aquells que viatgen amb nosaltres, al nostre personal, als nostres guies, perquè l'experiència del viatge estigui presidida pel màxim respecte a totes aquelles persones i cultures diferents amb les quals tinguem oportunitat d'entaular relació.


Per la nostra banda ja fa temps que tot això ens ho apliquem a nosaltres mateixos, tot el personal de TERRES LLUNYANES col·labora d'una manera o una altra amb diferents associacions i ara us volem animar al fet que ens acompanyeu conjuntament amb Survival, en aquest nou “Viatge Solidari”.


Si voleu més informació sobre survival o com poder-vos fer socis podeu consultar el seu web site

www.survival.es




19 de gen. 2012

VENEÇUELA, EL PARADÍS A LA TERRA

Des de fa molt de temps, l’equip de Terres Llunyanes teníem moltes ganes de viatjar per Veneçuela. Sabíem que era un gran país per descobrir, desconegut encara per molts viatgers i amb moltes ALTERNATIVES PER OFERIR. Durant el darrer mes de desembre hem complert les nostres espectatives i ens hem endinsat per aquestes fascinants terres, navegant pels seus rius, caminant per la selva i els Tepuis i sobrevolant amb petites avionetes el seu territori per gaudir d’un impressionant espectacle natural i conviure amb la seva gent.



En aquest viatge també volíem assolir un petit gran repte que ha deixat de ser un somni per nosaltres: Creuar el Tepui de l’Auyantepui fins a arribar dalt de la cascada més alta del món el Salto del Angel (979 metres) per baixar rapelant la seva paret. Tota una aventura pels amants de la muntanya!!

Veneçuela ha superat totes les nostres previsions. Es un paradís natural, tropical, predominantment selvàtic i ple de contrastos. Un país d’aigua. El riu Orinoco i els seus afluents creuen les seves terres d’oest a est i de sud a nord formant part de la vida quotidiana de l’home des de temps ancestrals. A les altes muntanyes Andines a l’est i la zona de la Gran Sabana al sud neixen els diferents cursos d’aigua que s’obren pas amb innombrables salts, cascades, engorjats, gorgs i ràpids cap a les planes mitges, de les zones dels “Llanos” i de les grans preses d’aigua. A partir d’aquí el riu és navegable fins a la seva desembocadura a la zona del delta de l’Orinoco. Encara que les principals ciutats del país estan ben comunicades per carreteres i avions, una gran part del territori es completament verge i salvatge, on només s’hi pot arribar mitjançant vols en avioneta i en transport fluvial, a través dels rius. La seva costa esta banyada pel Oceà Atlàntic i el mar Carib on es pot gaudir de l’encant de les platges de sorra blanca i aigua cristal·lina, tant de les illes paradisíaques de Los Roques i Isla Margarita com les situades a l’est del país. Descansar i nedar en aquestes aigües blau turquesa, envoltats de milers d’espècies de peixos i coralls de colors és també un paradís pels amants del mar.



La zona andina de Mérida presenta un aspecte feréstec. Les muntanyes més altes tenen un màgic encant tenebrós, barreja de neu i gel i del color fosc del seu rocam. El poble més popular és Los Nevados (2.750 metres), on hi regna la pau fins l’arribada dels visitants que volen pujar al telefèric més alt del món (Loma Redonda 4.075 metres) i així accedir més fàcilment als seus cims.



A les terres del Delta de l’Orinoco i los “Llanos” (extenses sabanes de paisatge infinit) la immensa diversitat de flora i fauna et deixen captivat. Infinitat d’aus tropicals alcen el seu vol al sentir la fresa de les persones que si acosten. Caimans, piranyes, tortugues i anacondes poblen les seves aigües. Un autèntic paraís pels amants de la natura i la fotografia.
Els Llaneros i els Waraos habitants d’aquestes zones des de temps ancestrals van ser els primers en veure els colonitzadors i existeix un alt creuament de races i cultures de diferents migracions que han poblat la zona. D’aquí partien les expedicions en busca del Dorado. La hospitalitat i l’amabilitat són trets molt característics dels habitants de Veneçuela que sempre reben a qui els visita amb un somriure als llavis.

Un país amb una petita porta d’entrada a alguns dels seus pobles indígenes ancestrals. Encara trobem comunitats remotes com els Yanomamis, amb molt poc contacte amb la societat criolla ja que és una aventura arribar-hi, sense carreteres, només s’arriba amb avioneta i navegacions de varis dies en barca pel riu. Encara existeixen uns 28 grups ètnics originaris que mantenen la seva cultura pròpia. La majoria d’ells mantenen una certa convivència amb la població criolla encara que conserven la seva identitat ètnica, la llengua i les seves costums. Es poden diferenciar pels seus idiomes originals. Entre ells destaquen els Arawak, Caribe (Pemones, Arekuna, kamarakoto,Taurepang), Yanomama (Yanomamis), Guajibo, Waraos, Chibcha (Bari), Yaruro, Piaroa... Un llistat interminable que agrupa un percentatge molt petit de la població total del país.



Un record que es fa enyorar son els paisatges màgics dels Tepuis sobresortint per sobre dels extensos boscos, selves tropicals i zones de sabana. Els mil i un recons i els paisatges que ens ofereix la natura a la zona del Parc Nacional Canaima són indescriptibles. Es un lloc únic al món, de gran bellesa, on hi regna el silenci i es respira tranquil·litat. Les parets rocoses de les muntanyes es tenyeixen de colors terrosos a la sortida i la posta del sol. Un autèntic plaer pels sentits. Els Tepuis (que en la llengua indígena Pemona significa muntanya) són relíquies de fa milions d’anys, completament planes i envoltades d’altíssims penyasegats que arriben als 1000 metres. Donada la gran pluviometria i el pendent, els seus cursos d’aigua s’obren pas cap a les zones baixes amb infinites cascades, salts d’aigua per tot arreu i ràpids increïbles de navegar en Curiara. Salts d’aigua inacabables, ens permeten refrescar-nos a les basses que s’hi formen, algunes d’elles en indrets de molt difícil accés, envoltades dels arbres de la selva i del soroll dels animals que les poblen. Al sud, la immensa plana de la Gran Sabana, creuada només per la carretera de Puerto Ordaz a Santa Elena de Uairen, ens permet accedir a infinitats de Tepuis (Roraima, Kukenan, ...) i cascades (Aponwao, Kama, Quebrada Jaspe, Quebrada Pacheco, Poza Esmeralda...).



Tots els viatgers anem en busca de viure aventures en els nostres viatges. En aquest viatge la aventura ja estava prèviament fixada: volem creuar caminant l’Auyantepuy (“Muntanya del Diable” per l’ètnia Arekuna) i després baixar rapelant durant dos dies pel costat de la cascada del Salt de l’Angel. Tot un repte per nosaltres. En total deu dies d’esforç i emoció que comencen en el petit aeroport de Ciudad Bolivar pujats dalt d’una avioneta que ens durà fins a Uruyen, al cor del parc Nacional de Canaima. Volem cap al sud, creuant la zona de grans llacs i preses i una de les zones mineres de Veneçuela. Una mica més endavant divisem els primers Tepuis, sobresortint les seves superfícies irregulars per sobre de la selva, entre els núvols i les boires. Per primer cop veiem l’Auyantepui, un tepui de 700 km2, on només s’hi accedeix caminant o amb helicòpter. De sobte, la boira s’esvaeix davant nostre i ens brinda l’oportunitat de veure i viure la veritable dimensió i vertigen de l’inacabable “Salto del Angel”. Aterrem al petit poble - campament d’Uruyen on hi farem nit i serà el punt de partida de la nostra aventura. Realitzem petites excursions a engorjats i cascades properes i comencem a comprendre la veritable dimensió del que ens espera : desnivells, aigua, fang, pluja, troncs caiguts, arrels i calor.

Per fi comencem el trekking. Els primers dos dies són bàsicament de pujada, salvem quasi 1800 metres de desnivell. Passem tot tipus de terreny: a les zones de Sabana no hi ha cap ombra per amagar-nos del sol; en els primers rius ens descalcem per evitar mullar-nos les botes, que poc que duraran seques!; per dins els boscos i les selves tropicals saltem per sobre les arrels dels arbres i a les zones amb més desnivell grimpem agafant-nos a les arrels; l’elevada humitat i calor dins de la selva fa que vagis amarat de suor a cada passa; a les zones rocoses hem de grimpar, en alguns passos ens enfilem agafats a cordes fixes. Finalment arribem al Cerro Libertador (2510 metres), el punt més alt. A partir d’aquí només queden uns 60 km, per creuar caminant tot el tepui fins al Salto de l’Angel. Qui va dir que aquestes muntanyes eren planes!. Durant varis dies no parem de pujar petits lloms i baixar a profunds barrancs per tornar a pujar un altre llom, i la veritat que aquestes són les zones més agraïdes, per que les zones planes són terribles, ja que estan plenes de fanguissars. Arriba un moment que al mirar cap als peus no saps discernir del color que eren les botes, ni els mitjons, ni els pantalons. Cada dia acabes la jornada ple de fang, cada passa en aquests fanguissars és un suplici, entre la calor i el pes del fang que un arrossega fa que qualsevol esforç es quedi petit.



Per sort cada dia tenim grans recompenses, ja que cada indret de l’Auyantepui té un encant especial. Tenim el sentiment que serà en la propera passa la que ens farà descobrir un nou recó increïble que mai havíem pensat trobar aquí dalt. Estem encantats amb les tronades i tempestes a mitja tarda que ens refresquen, no cal ni posar-se l’impermeable, ja que és més agradable la sensació de la pluja regalimant pel nostre cos. Tots els campaments tenen cursos d’aigua propers que ens permeten cada dia gaudir d’un bany increïble. A més tenim una sorpresa inesperada durant el sopar, qualsevol menjar és un plat exquisit, una sopa, un plat de pasta o d’arròs és una veritable delicatessen en aquestes condicions. D’altra banda sabem que cada dia que passa estem més a prop del nostre objectiu el campament Salto Angel.


La sensació però que més ens captiva és quan et separes uns metres del camí, per que tens la certesa que probablement cap altra persona ha trepitjat mai aquell terra que tu estàs trepitjant en aquest moment.

Finalment al cap de sis dies arribem al riu Kerepacupai, estem a menys de 500 metres del Salto del Angel. A la zona del campament el riu s’engorja, en un estret barranc. Abans d’acampar decidim apropar-nos al lloc on s’inicia el descens del rappel. A mida que ens hi acostem comencem a sentir una remor de fons que poc a poc es converteix en un soroll atronador. Treiem el cap per la part alta de la paret del Salto del Angel, quin espectacle!. Una paret de quasi 1000 metres s’obre sota nostra, veiem els arbres de la part baixa molt, molt petits. Al nostre costat el riu Kerepacupai s’esmicola paret avall, quina passada!, a la part alta l’aigua té una certa continuïtat, però a mida que mires cap avall es pot veure com a partir d’un cert punt la cascada es converteix en una petita boirina, i cau fins al final de la paret com una pluja fina.

A l’endemà ens despertem ben d’hora ha arribat el moment decisiu, com respondrà el nostre cos i cap al estar penjats en una corda amb 1000 metres de buit a sota?, no sabrem la resposta fins al moment que ens hi trobem, però una cosa es repeteix dins nostre, la certesa que desfer el camí que hem fet per arribar fins aquí seria molt pitjor. Els primers rappels són impressionants, que petits que som aquí enmig, que lluny està el inici de la selva, l’únic que podem fer és confiar amb el material i baixar, un rappel darrera un altre, alcem el cap i mirem amunt i cada cop veiem més lluny el cim del tepui, mirem avall i cada cop ens aproximem més a la selva. La nit al mig de la paret és indescriptible, hem tingut la sort que caigui en nit de lluna plena, dormim sota una gran balma, amb la cascada il·luminada per la lluna i el seu rumor de fons, tota una festa de la naturalesa. No ens destorben ni les cuques que caminen per damunt dels nostres sacs. Estem allà on volíem estar, al mig de la paret amb la cascada més alta del món, en una nit de lluna plena, dormint damunt d’una roca, en el millor hotel que mai ningú així pogut imaginar.



Finalment ens despertem del nostre somni. Els darrers rappels del segon dia ens han fet assolir la selva. Ens treiem i guardem el material que hem utilitzat a la paret, i seguim baixant caminant fins al riu. Un darrer bany sota l’aigua que cau del Salt i agafem el camí que ens portarà cap a Isla Ratón, el punt clàssic d’accés a la cascada. Quan ens aproximem al campament, acabem de despertar, tornem a estar en mig de la civilització, els crits de la gent i el soroll de les curiares i dels generadors que alimenten d’electricitat les diferents estàncies.

Mirem enrera i recordem cada minut d’aquest trekking, cada indret i cada minut viscut en els campaments, els boscos, la selva, els rius. Mirem amunt cap a la cascada i tornem sentir que en aquest món som molt petits.

Un record molt especial pels companys que ens han fet gaudir d’aquest viatge: Henry, Gustavo, Romulo, Palmera, Frank, José Antonio i Maria, Ramón i Carlos, i a tota aquelles persones amb les que hem coincidit i hem passat estones entranyables.





Un artícle d': Anna Romogosa
Viatge d'inspecció: Veneçuela
www.teresllunyanes.com

13 de gen. 2012

SALVEM FANDEMA


Ara més que mai us volem demanar una miqueta d'ajuda i de suport per SALVEM FANDEMA

Molts de vosaltres heu viatjat amb Terres Llunyanes a Gàmbia i coneixeu de primera mà a la gent local de la comunitat així com els que fan possible aquest projecte (Malang, Silvia i un llarg etcètera). Desafortunadament aquesta carta és per comunicar-vos una mala notícia: “Els nostres companys i amics de Gàmbia porten molt de temps lluitant per un projecte que de sobte i en breus instants ha desaparegut i s'ha convertit en cendres”.



FANDEMA, que en Mandinka vol dir “ajuda't a tu mateix”, és un projecte de desenvolupament local i comunitari per a dones amb l'objectiu de fomentar les seves capacitats productives a través de la formació i l'esperit emprenedor en Tujereng, Gàmbia, promogut per l'Associació Solidança i treballant conjuntament amb l'entitat gambiana Mbolo Association.



L'objectiu de FANDEMA se centra en la formació, a donar competències bàsiques, tècniques i transversals per potenciar el canvi en la situació de la dona i la qualitat de vida de les famílies. Aquesta formació ocupacional genera tant llocs de treball com a productes derivats que permeten finançar i gestionar el projecte de FANDEMA.

El projecte se centra en 3 resultats i està treballant amb 97 dones de 18 a 65 anys:

1. Millorar l'educació bàsica de les dones adultes
2. Crear llocs de treball i nous negocis facilitant l'entrada al mercat laboral
3. Aconseguir un esperit emprenedor entre les dones de la comunitat



Us adjuntem el link del blog de Solidança on trobareu un dossier explicatiu del projecte que duien a terme i que desitgen reprendre, així com informació del desafortunat incendi que tub lloc el passat 26 de desembre (el dossier solament està disponible en català).

http://solidancatreball.wordpress.com


¿COMO SE PUEDE AYUDAR?

Recollida de material

Des de Fandema s'ha fet un llistat de tot el material necessari per continuar endavant amb el projecte, tant per a la reconstrucció dels equipaments com del material per a les formacions específiques. Ho trobareu tot en el llistat adjunt en el blog http://solidancatreball.wordpress.com

El lloc de recollida i contacte és la seu de Solidança (si us queda més a prop també podeu portar el material a Terres Llunyanes) i la previsió d'enviament del contenidor és a la fi de gener principis de febrer, tot en funció de la recollida del material bàsic.


COM ES POT AJUDAR?

ASSOCIACIÓ SOLIDANÇA
c/disseminats 25 (les begudes)
Sant Joan Despí
tel: 936854434
solidan@solidanca.cat

Voluntària que gestiona la donació de materials: CLARA

APORTACIONS ECONÒMIQUES

Compte la Caixa de Pensions 2100-0449-05- 0200058129

COL·LABORACIO EN RECURSOS TÈCNICS I HUMANS

sílvia llopart mediambient@solidanca.cat
malang sambou msambou@hotmail.com



Tota l'ajuda possible i la seva difusió serà benvinguda per seguir lluitant i continuar amb el projecte!!

Moltes gràcies a tots.


Equip Terres Llunyanes
www.terresllunyanes.com