Fa uns 35 milions d'anys, a més de 3000m de profunditat, prop del centre líquid de la terra la calor extrema i la pressió van empènyer una bombolla de roca líquida cap a la superfície. Una vegada va assolir l'escorça terrestre, es va dilatar sota ella com una gran butllofa de 1600 km d'ample i va obrir el paisatge a la meitat.
El que va quedar després d'aquesta commoció va ser un paratge volcànic, situat en la banya d'Àfrica que se superposa amb Etiòpia, Eritrea i Djibouti, la Depressió del Danakil. En aquest punt, l'escorça terrestre es va separar tant en esquerdar-se, que tot el paisatge es va enfonsar, fent que algunes àrees arribessin als 150 m. per sota del nivell del mar. La seva geografia fa que la brisa fresca no pugui arribar fins a allà, i que la calor no aconsegueixi surtir-ne, per la qual cosa aquest lloc, es va convertir en un dels més ardents de la terra.
Però fa tan sols uns 30.000 anys, alguna cosa va canviar, i en un temps geològicament curt, aquesta zona es va omplir d'aigua de mar. L’avanç constant d'aquesta gran esquerda va desencadenar l'aparició d'una sèrie de volcans que van provocar l'aïllament d'aquest mar amb la resta d'oceà. Posteriorment les altes temperatures van fer la resta, l'aigua es va evaporar gradualment, i va deixar enrere alguna cosa d'incalculable valor, la SAL.
Els seus orígens són incerts i probablement van ser pobles que van arribar fa uns 3000 anys a la zona i que es van barrejar amb els habitants que ja es trobaven aquí juntament amb onades semites posteriors, que provenien de la península aràbiga, molt probablement de Iemen.
A les 11 del matí, en els mesos més càlids, es poden arribar a superar els 50º, i sota aquestes condicions, els “focolo” o talladors de sal, fragmenten el sòl a cops i extreuen grans blocs que tallen en lloses d'uns vuit quilos anomenades “amolé”. El clorur de sodi que extreuen és tan pur que ni tan sols necessita ser refinat. Directament pot utilitzar-se com a conservant o com a sal de taula. Una vegada tallats els blocs de sal, aquests es carreguen en camells que formaran caravanes de fins a 100 individus i que emprendran el llarg camí cap a Assaita, on vendran la sal. 160 km, 7 dies de viatge per un lloc en el qual durant 9 mesos de l'any no cau ni una gota d’aigua, separen el lloc d'extracció, del mercat. No hi ha dubte, l’Àfar és un poble valent i resistent, doncs si no… qui podria sobreviure en el mateix infern.
Amb l'arribada dels àrabs, al voltant del S X d. de C. aquest poble nòmada va adoptar l'Islam, encara que mai han arribat a abandonar per complet la seva religió tradicional. I encara que majoritàriament són musulmans, els seus matrimonis, per exemple són monògams. Aquests són sempre concertats, sent habituals els enllaços entre cosins. La dona pot casar-se a partir dels 10 anys, una vegada se li ha practicat la infibulació (ablació parcial del clítoris amb cosit de la vulva). Tradicionalment un home no podia casar-se si abans no matava a un altre, demostrant així la seva vàlua, i penjant-se del coll o de la seva casa els genitals del seu oponent.
Els Àfar, no es dediquen únicament a l'extracció de sal. El pasturatge és una altra de les activitats econòmiques d'aquest orgullós poble, amb el que són constants els seus moviments per assegurar-se la supervivència del bestiar. És per això que les seves cases són construccions fràgils que els permeten ser desmuntades i resituades amb facilitat. Aquestes, anomenades “ari”, es carreguen sobre camells per tornar a formar un nou poblat en un altre lloc.
Si vols descobrir el Desert del Danakil i als Àfar, Terres Llunyanes et porta aquest nadal de viatge per aquest increïble lloc.
Descobreix els nostres altres viatges per Etiòpia per a aquest Nadal
