6 de juny 2012

TERRES DE SOMRIURES. VIETNAM I CAMBODJA


Un artícle de Patricia Hurtado
Guia Terres Llunyanes al Sud-est Asiàtic
Fotografies de: Patricia Hurtado



Hola a tots! Em dic Patricia Hurtado i em dedico des de fa anys a alternar les meves dues grans passions: la fotografia i els viatges. Durant els mesos d'estiu treballo com a guia turística amb "Terres Llunyanes” pels països del sud-est asiàtic.
Aquest post que aquí us deixo explica una mica l'experiència del nostre viatge “Somriures d'Àsia” per Vietnam i Cambodja amb el grup de “Terres Llunyanes” a l'agost del 2011.





Pocs són els països que ofereixen una varietat tan àmplia de paisatges diferents en relativament pocs quilòmetres quadrats de territori.
Aquesta és la sensació que envaeix al viatger que visita Vietnam. Des de les verdes muntanyes de Sapa amb les seves ètnies de vestits diferents fins als afluents plens de vida del Mekong, passant per la misteriosa i única Badia de Halong… només uns pocs elements es repeteixen: el color verd gairebé fluorescent dels arrossars i el somriure espontani i directe de les seves gents.
A la nostra arribada a Hanoi, la capital de Vietnam, només fa falta un petit recorregut des de l'aeroport al centre de la ciutat per adonar-nos que ens endinsem en un món diferent, en una societat marcada per una altra cultura, una altra història, un altre ritme.
El tràfic és un autèntic caos! Per tot arreu es creuen cotxes a ritme de claxon, motocicletes que porten fins a 5 persones damunt i bicicletes que transporten càrregues impossibles. Creuar el carrer es converteix aviat en una gesta.
És impactant comprovar en primera persona que en una ciutat de 6,5 milions d'habitants existeixin 3,2 milions de motos.


Les dones carregades amb els seus balancins de canya de bambú (nahn) passegen les seves fruites incansables entre els venedors de menjar a peu de carrer. A les portes de les cases es fa de tot: es ven, es cuina, es menja, es renta, es juga, es conversa, es dorm i es veu passar la vida.
Un univers d'olors satisfà els sentits… les espècies dels mercats, les sopes per dinar (pho), el pollastre, el peix, les verdures… totes cuinades al carrer.
Entre les interessants visites que ens ofereix la ciutat, ens apropem al fascinant Temple de la Literatura Construït en el 1070 i dedicat als ensenyaments de Confuci que es va convertir més tard en el primer col·legi nacional del país. Els noms dels alumnes més destacats, gravats en pedres centenàries són testimoni impertorbable del pas dels viatgers. A través dels seus cinc patis, traiem el cap curiosos a una societat que contínua arrelada als seus principis morals dividits entre el confucionisme, el budisme i el culte als avantpassats.
Visitem mercats plens de gent, llacs de llegenda i temples miraculosos sense oblidar-nos de presentar els nostres respectes al cap revolucionari comunista i pare de la independència de Vietnam: Ho Chi Minh en el mausoleu del qual s'exhibeix el seu cos embalsamat amb un aspecte exacte al que veiem en els llibres d'història.


Amb el sabor d'aquesta caòtica ciutat encara en els llavis, embarquem en un tren rumb al nord del país, prop de la frontera amb Xina per visitar les tribus indígenes de Sapa.
El bullici de Hanoi va deixant pas a la tranquil·litat de la vida a les muntanyes i ens va descobrint paisatges cada vegada més verds i sorprenents.
Un trekking per les muntanyes de Sapa visitant els diferents poblats de Cat Cat, I Linh Ho, Ta Van , etc… és la millor manera de descobrir el tipus de vida de les diferents ètnies que poblen aquests paratges.


Passejant entre arrossars magnífics i poblats de conte, la tranquil·litat del lloc i l'energia de les seves gents ens envaeixen fins a formar part de nosaltres. Nenes de poc més de 9 anys porten a coll a les seves germanes de 2 anys amb l'única ajuda d'un mocador de tela i la seva determinació.
Nenes descalces i despentinades de mirada desperta i eixerida ens acompanyen durant quilòmetres per camins de terra i pedres pels quals nosaltres no ficaríem un sol peu sense el calçat més tècnic del mercat.
És fàcil deduir que no tenen molta roba i que la que tenen porta anys foradada. Les sandàlies, si les porten, estan trencades i fetes malbé. No obstant això, com és que no apareix en els nostres cors ni el menor símptoma de pena per elles? Perquè en les seves mirades no es reflecteix ni el fred ni la incomoditat ni el cansament, només vida, somriures, i l'obstinació ferma d'aconseguir un objectiu: vendre'ns al final de la nostra ruta un parell de polseres fetes a mà.
Això ens presenta una visió xocant de l'espavilat que pot ser un nen de tan primerenca edat i com de “súper protegits” que els tenim al nostre “primer món”.


En veure la senzillesa de les cases dels vilatans, la catarsi està servida: Quantes de coses tenim al nostre món “desenvolupat” que no necessitem!
Després d'un llarg dia de trekking, un merescut sopar a la fresca contemplant la posta del sol sobre els arrossars a casa d'una família local és tot un regal més que bell.


Una vegada finalitzada la nostra aventura a Sapa, un altre paisatge totalment diferent però igualment fascinant ens espera per oferir-nos tota la seva bellesa: La Badia de Halong.
És sense cap mena de dubte un dels paisatges més cèlebres d'Àsia i un lloc que ningú vol perdre's en un viatge per aquesta part del món.

En aquest lloc, uns dos mil illots rocosos de totes les formes i grandàries s'estenen sobre centenars de quilòmetres sobre el Golf de Tonkín.
Encara que s'hagin vist fotografies d'aquest lloc en mil i un fullets turístics, el viatger no pot imaginar-se el que és navegar dins d'aquesta meravella de la naturalesa fins que ho viu en primera persona.


El nostre vaixell s'endinsa entre les roques de la badia i contemplem com a mesura que passen les hores del dia, el mar i les roques prenen tons diferents a quin més meravellós.
Capbussar-se en les seves aigües des del nostre fantàstic Junk (embarcació tradicional de fusta) és un autèntic plaure. Visitem coves enormes on es refugiaven els guerrillers de Vietminh durant la guerra de Vietnam i ens apropem en caiac als promontoris més laberíntics per veure de prop els micos que habiten els illots.
La nit cau a la Badia de Halong i la llum de la lluna és suficient per no perdre de vista les siluetes negres que es difuminen al nostre al voltant per tota la badia. En aquest escenari màgic, una frase de la mítica pel·lícula “la Indoxina” (protagonitzada per Katherine Deneuve rodada en aquests paratges) em ve a la ment: “Aquells que s'introdueixen en aquesta badia… mai tornen”. Nosaltres tornarem, clar, però una mica d'aquest lloc especial es quedarà amb nosaltres.
La nostra visita a Vietnam contínua rumb al centre on ens espera la famosa ciutat imperial de Hué (antiga capital de Vietnam).
Un recorregut guiat per l'antiga ciutadella fortificada ens presenta un llegat històric de com era la vida dels reis vietnamites als segles anteriors.
Visitem els faraònics mausoleus de reis com Minh Mang, la construcció dels quals se saldava les vides de centenars d'obrers i el disseny dels quals encarregava el propi monarca al seu gust i complaença.



Aquests mausoleus, l'extensió dels quals ocupa diverses hectàrees, es componen de temples simbòlics custodiats per estàtues de mandarins, fosses repletes de flors de loto, llacs, boscos i pujols que guarden gelosament el lloc exacte de la tomba.
Però Hué ens ofereix també altres atractius: la visita al mercat de Dong Ba, un passeig pel riu del Perfum, l'antiga pagoda de Thien Mu i la visita a un autèntic Temple budista en actiu. Hué és a més la ciutat on es fabriquen tradicionalment els famosos barrets cònics que trobem per tot el país.
Seguint la ruta cap al sud arribem a la preciosa ciutat antiga de Hoi an. És un lloc perfecte on els hi hagi per passejar-se en bici o a peu i respirar la tranquil·litat d'aquesta petita ciutat tradicional a la vora del mar. Un passeig amb bici fins a la platja passant per zones més rurals és un recorregut perfecte per veure l'activitat diària de les seves gents senzilles. Els seus bells carrers, el vell pont xinès i les antigues cases d'il·lustres mandarins són alguns dels atractius d'aquest lloc.
Hoi An és un lloc excepcional per a les compres: des de llums de colors que il·luminen els carrers de la ciutat de nit fins a tot tipus de teles i peces de vestir. Diversos tallers a peu de carrer treballen incessants per elaborar vestits a mesura a un preu més que econòmic i en un temps rècord per a aquell que es deixa seduir per les teles de seda. 


Abandonem el centre de Vietnam per aterrar a la famosa ciutat d'Ho Chi Minh, antigament coneguda com Saigon i escenari de grans moments històrics de la guerra de Vietnam. Visitant el Palau de la Reunificació o el museu de la Guerra serem testimonis de part la història d'una de les més cruentes guerres esdevingudes en el darrer segle. Moments clau de la història d'aquest país: com l'entrada victoriosa de les tropes del Vietminh a Saigon i la reunificació de Vietnam l'any 1976 van esdevenir aquí.
Molts edificis com la famosa Catedral o l'antiga estació de tren, construïda pels francesos són vestigis de la colonització francesa molt visibles avui en dia.
Alguns locals d'oci de la ciutat com la discoteca “Apocalypse Now” decorada amb “filats elèctrics” i freqüentats per molts turistes occidentals, semblen recordar les llargues estades dels marins nord-americans barrejant-se amb la població vietnamita durant la seva aliança amb el Vietnam del Sud en la guerra.
Després de deixar Ho Chi Minh ens endinsem en el Mekong a bord del nostre vaixell rumb a la frontera de Cambodja.
Viatjar pel Mekong constitueix una aventura en si mateixa i ofereix una infinitat de curiositats. Des dels mercats flotants on els vilatans venen els seus cultius, fins a criaders de peixos flotants passant per granges de cocodrils, jardins exòtics o poblats sencers amb cases, temples i escoles. Navegar pel Mekong és preparar-se a descobrir escenes inoblidables a cada meandre amb la nostra embarcació.
Aquest gran riu de gairebé 5000 km de longitud que neix a Xina i descendeix per Tailàndia, Birmània, Laos i Cambodja fins a morir a Vietnam. En forma de ventall, el Mekong aglutina formes de vida de poblats sencers que viuen en el riu i del riu.



És pel Mekong per on creuem la frontera de Cambodja per desembarcar després a la seva capital: Penh.
A Penh visitem el Palau Real i el Museu Nacional que ens apropen a la història d'aquest castigat país. Una visita a Toul Sleng és obligada per recordar la història recent que mai s'hauria de tornar a repetir. Aquest museu dels genocidis de guerra conserva proves dels actes que provocaren la desaparició d'un a tres milions de persones a Cambodja entre els anys 1975 i 1979 sota el règim de Pol Pot i els Jemeres Vermells.
Finalment, volem a Siem Riep on una breu però aprofitadíssima visita ens desvetllarà els misteris d'una de les meravelles de món mai creada per l'ésser humà: els temples d'Angkor.
La zona d'Angkor va estar habitada per petits pobles des del segle I d. C., però la seva època daurada s'inicià l'any 802 d. de C., quan el Rei Jayavarman II sotmet les tribus dels voltants, creant un únic regne del que es declara Devaraja o rei-déu. Per reforçar la imatge de la seva ascendència divina, començà a construir grans obres religioses, iniciant una tradició que continuaran els seus successors durant segles, produint multitud de temples fins al seu abandonament, a mitjans del segle XV, i motivat per causes encara no del tot esclarides.



Declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO en 1992, aquests meravellosos temples s'estan rescatant de la naturalesa gràcies a la labor dels arqueòlegs en la seva majoria francesos, ja que les arrels dels grans arbres que allí creixen estan literalment engolint els monuments.
Esperar la sortida del sol darrere d'aquests temples a les 5 del matí representa una emoció gairebé infantil que compensa amb escreix el llevar-se tan d'hora.
Els motius esculpits en les seves pedres es multipliquen en cada temple i el viatger es veu desbordat davant la bellesa inabastable d'aquestes obres faraòniques construïdes tant temps enrere i que resisteixen impertorbables el pas del temps. La pedra desgastada per les pluges contrasta meravellosament amb el verd de la natura cambodjana.
El nostre viatge pel sud-est asiàtic s'acaba i el regust final no pot ser millor. Encara ens faran falta alguns dies, després de la llarga tornada a casa, per “digerir” tot el que hem viscut en aquest interessantíssim viatge.

Vietnam i Cambodja amb els seus paisatges, les seves gents, els seus aromes, els seus costums i la seva meravellosa actitud de superació davant la vida, van quedant enrere però l'emoció de tot el  que hem descobert ja formarà part de nosaltres per sempre.







Si desitgeu més informació sobre el viatge "Terra de somriures" per Vietnam i Cambodja podeu descarregar-vos tota la fitxa completa en el següent link

Podeu consultar totes les nostres rutes per vietnam AQUÍ

Per consultar per sortides o disponiblitat de places podeu adreçar.vos a: anna@terresllunyanes.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada