Durant molt de temps, parlar de Colòmbia ha estat fer referència als conflictes de guerrilla i a la violència del seus carrers. Però, a dia d'avui, aquest país sorprenent s'ha convertit en un lloc cada dia més segur i sobretot en una destinació a on el viatger ni s'imagina tot el que té per descobrir.
Aquesta terra fèrtil, d'altes muntanyes, de selva amazònica, de grans ciutats, de petits pobles rurals, de platges oníriques, de cafetals, de gents afables, de cultura, història i màgia, amaga indrets indescriptibles que evoquen temps passats i ens fan traslladar a èpoques a on els pobles indígenes tayrona, guanebucán, malibúes, guajiros, entre d'altres eren els seus únics senyors.
En mig del parc natural de Tayrona, a la serralada de Santa Marta, trobem un d'aquest llocs impregnats de misticisme i silencis que amaguen una gran història, la "Ciudad Perdida" o Teyuna segons els indígenes. Com adormida per algun encanteri i en el més profund de la jungla apareix davant els nostres ulls les restes de la que va ser la llar d'uns 3.500 indis Tayrona. Només accessible a peu i després d'uns tres dies de caminar i creuar el riu Buritaca vàries vegades arribem als peus d'una gran escalinata de 2000 graons que ens portarà fins al cim a on es trobava assentada la civilització dels Tayrona. Camins empedrats, ponts, escales i terrasses, tots en mig d'una capritxosa boira que apareix i desapareix dibuixant una imatge de misteri i emoció en la ment de tots els que la visiten. 
És com fer un salt en el temps, per un moment pots tancar els ulls i imaginar aquesta ciutat en plena activitat, el seu mercat ple de les veus de les dones, dels colors dels avocats, les pinyes, la iuca o les fulles de coca i l'olor del tabac; els nens corrents pels camins empedrats, els homes parlant al voltant de la "Piedra de Sapo", lloc de cerimònies dedicades al Déu dels Tayrona, o el seu cacic assegut a la coneguda com Cadira del Mamó pensant segurament amb alguna aliança amb els seus pobles veïns. Fins i tot pots arribar a imaginar com devia ser l'arribada dels colonitzadors espanyols a aquestes muntanyes i com la població va anar desapareixent, tant per l'efecte dominant i controlador dels nou vinguts, com per malalties com la verola i la sifilis que aquests portaven i que van suposar la desaparició d'aquesta ciutat i la migració dels supervivents cap a zones més inaccessibles de les muntanyes.
Avui, els seus descendents, els koguis i Arsarios, habiten aquestes muntanyes i amb una mirada plena de la tristor que dóna haver estat un poble dominat i ara marginat als llocs més inhòspits de la geografia de Colòmbia, mantenen, encara avui, un estil de vida que no difereix massa del que devia ser la vida dels indígenes en temps de la colònia.La ciudad Perdida o Teyuna. 660 d.C. - 1600 d.C (aprox.)
Situació: Sud oest de la "Sierra Nevada de Santa Marta" en el departament del Magdalena al nord de Colòmbia.
Descoberta al 1972
TREKKING PER LA CIUTAT PERDUDA I CARIB (12 dies).
www.terresllunyanes.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada