A uns 78 km del Calafate just a l’extrem sud davant la Península de Magallanes i, al conegut Parc Nacional de “los Glaciares”, a Argentina, es troba un dels fenòmens més curiosos i sorprenents de la natura: El Perito Moreno; una gegantina glacera d'uns 60m. d'alçada sobre el nivell del mar, 30 km de longitud, 257 km2 de superfície, i obert en 5km sobre el Canal de “los Témpanos”, en el “Lago Argentino”. La seva visió és colossal. Sentir-se davant de tal fenomen ens fa viure la grandesa de la natura.
Batejat amb aquest nom en honor de Francisco Moreno, creador de la Societat Científica Argentina i actiu explorador de la zona austral d'aquest país, és una de les reserves d'aigua dolça més importants del món.
Però el més extraordinari no és només la seva immensitat. El Perito Moreno no deixa mai d'avançar, es calcula que ho fa a uns 2m. al dia. Cada tres o quatre anys té lloc un fenomen únic, la ruptura del front del Perito Moreno. Això succeeix quan la glacera toca la Península de Magallanes i forma un dic natural de gel que obstrueix la comunicació entre el Brazo Rico i el Canal de los Témpanos. Mentre, les aigües del Lago Argentino segueixen el seu curs de sortida cap al mar mitjançant el Riu Santa Cruz. Però el Brazo Rico, en quedar aïllat del llac i seguir rebent aigua de pluja i del desglaç comença a pujar de nivell. Pot arribar a aconseguir més de 30 m. de desnivell respecte al seu estat normal. És en aquest moment quan l'aigua exerceix una gran pressió sobre aquesta gran massa de gel i comença a filtrar-se pel punt on el gel és més fràgil, fins que finalment… la glacera es perfora, el pas de l'aigua s'accelera i finalment es produeix el derrumbament. El gel del Perito Moreno s'esquerda i gegantins blocs de gel cauen sobre el Canal, provocant que el pas d'aigua entre el Brazo Rico i el Canal de los Témpanos es restableixi en quedar un canal obert entre la costa i la Glacera. És en aquest moment on ens quedem sense alè, sense respiració. El soroll esgarrifós del gel en trencar-se, l'impacte dels blocs sobre l'aigua, la puresa del blau intens, gairebé turquesa del gel, ens commou i ens deixa atònits.
EN QUINA MESURA AFECTA EL CANVI CLIMÀTIC EN EL DESGEL DE LES GLACERES
El desglaç de l'Àrtic durant aquest 2011 ha assolit un rècord històric amb la menor extensió de gel registrada des de 1979. Parlar avui dia de la data en la qual l'Àrtic quedarà lliure de gel és encara una incertesa, però no hi ha dubte que el desglaç avança, que cada vegada s'obren més rutes de navegació i que la capa de gel és cada vegada més prima i de menor extensió.
L'amenaça del desglaç no s’aboca únicament sobre l'Àrtic. Les glaceres de la terra també estan sofrint les conseqüències del canvi climàtic. Segons l'informe elaborat per l'ONU dins del seu programa de conservació del medi ambient. (PNUMA), les glaceres patagòniques (35m), juntament amb les d’Alaska (25m) són les que major massa han anat perdent en comparació a les glaceres de l'Himàlaia o els Andes (10m)
L'informe diu que molts glacials poden trigar segles a desaparèixer per complet, però agrega que molts dels quals estan a baixa altura, glaceres més petites, que sovint són fonts essencials d'aigua a les terres seques, s'estan fonent molt més ràpid.
“No podem predir quan les glaceres desapareixeran per complet, segur i ben segur que estaran amb nosaltres per molt temps, però el que és un fet és que estan en reculada”, va afirmar el director adjunt del Centre Internacional per al Desenvolupament Integral de la Muntanya (ICIMOD), Madhav Karki, en presentar l'informe durant el cim sobre el canvi climàtic.
L'expert no va voler fer prediccions com les que van portar al Grup Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU a afirmar erròniament que les glaceres de l'Himàlaia desapareixerien al 2050.
A més va indicar que en qüestió de dècades podria haver-hi problemes greus en el proveïment d'aigua en regions seques d'Àsia Central, Perú, Xile i Argentina.
A Argentina, precisament, acaba d'aprovar-se una llei de protecció de glaceres que, es preveu, tindrà un fort impacte sobre l'activitat minera al país, íntimament lligada a aquests ecosistemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada